Año V - Edición del día  09 Feb, 2010 - 05:32
Menú

Últimos 20 Comentarios

Registrarse




 


 ¿Has perdido tu contraseña?
 ¿Nuevo usuario? ¡Registrate!

Va dir...

En el ámbito internacional, Barcelona tiene una imagen de marca muy importante

-- Manuel Montobbio, 19-08-2003

Online?
Actualmente hay 39 invitados y 0 usuarios registrados en línea.

Puedes loguearte o crear una cuenta nueva aqui.

e-madrid.org

e-sevilla.org *
La bandera inglesa, blanco de las provocaciones de Gilbert & George

Montaño justifica ante los agentes culturales el tijeretazo a la ROSS

Lo global y lo microscópico

La Junta de Andalucía no tendrá expositor en esta edición de ARCO

Cada cuadro con su historia

e-valencia.org
Cultura desafinada

Natividad Navalón: «En escultura está todo dicho, la diferencia es cómo se dice»

Queremos estar dentro del Pacto Educativo

LA CONSELLERA, A EXAMEN

Lluís Miñarro: El público está secuestrado por el mal cine

e-norte
2005-2009. GRACIAS

El portugués Miguel Von Haffe, nuevo director del CGAC

Una elección hedionda: el fin del "concurso" del MUSAC. - Fernando Castro Flórez

Desde el fondo de los reptiles, con amor.

El portugués Miguel von Haffe, propuesto para dirigir el CGAC

Otros artículos
Artículos más antiguos

  Entrevista: Entrevista: Jean Nouvel L'arquitecte francès, autor de la Torre Agbar,

1827 lecturas 
Arquitectura i urbanismeEntrevista: Jean Nouvel L'arquitecte francès, autor de la Torre Agbar, participa en un acte per commemorar el centenari de l'acabament de l'edifici d'Antoni Gaudí

"Per mi la Casa Batlló és un exemple d'arquitectura total"

AVUI 17 febrer
Montse Frisach

Jean Nouvel (Fumel, França, 1945), l'arquitecte de la Torre Agbar, la nova icona arquitectònica de Barcelona, ha estat el convidat d'honor de la festa que ahir al vespre va celebrar la Casa Batlló, amb motiu de la celebració del centenari de l'acabament de les obres de l'edifici. Nouvel sempre s'ha declarat un acèrrim admirador de l'obra gaudiniana i en el seu ja famós internacionalment gratacels barceloní no falta un diàleg implícit amb l'arquitecte català.


Malgrat que ha treballat en nombroses ciutats del món, l'arquitecte manté un relació molt especial amb Barcelona, no només perquè és la ciutat on més va construir el seu arquitecte preferit, sinó perquè sempre s'ha sentit atret pel paisatge català i la seva llum. No és estrany, doncs, que la llum tingui un paper tan destacat, gairebé com si fos un material més de l'edifici, a la Torre Agbar.

El creador francès, autor també d'obres tan emblemàtiques com l'Institut del Món Àrab de París o la recentment inaugurada ampliació del Museu Reina Sofia de Madrid, considera que és important no perdre de vista de quina manera les sensibilitats i les imatges que han creat els mestres del passat influeixen en la creació actual. Nouvel no perd de vista aquest mirada al passat i amb "modèstia", respecte a la seva pròpia obra, ahir, a la Casa Batlló, reflexionava sobre l'obra gaudiniana.

Vostè és un declarat admirador de l'obra gaudiniana. Quina relació manté amb la Casa Batlló?
Per mi la Casa Batlló és l'exemple d'una arquitectura total. Entra dins del que en podríem anomenar definició total entre el conjunt i els detalls. Com més anem descobrint la casa, immersos en la seva atmosfera, més detalls trobem. Cada detall caracteritza el lloc i és inconfusiblement un detall de la Casa Batlló. A mesura que s'avança, augmenten les emocions en proporció geomètrica. Els contrastos entre façana i interior, les textures... El conjunt de tot això fa que la Casa Batlló sigui un dels gran llocs arquitectònics de tots els temps, amb tota la grandesa d'una catedral. I el més impressionant de tot és que es tracta d'un exemple formidable d'arquitectura domèstica, totalment diferent de la Pedrera o el Parc Güell i gens comparable a la Sagrada Família.
Els crítics han lloat sovint de la seva obra aquesta preocupació pels detalls.
Sí, em preocupen els detalls, però en el nostre món és difícil que un arquitecte pugui controlar tot el procés de la construcció d'un edifici, com havia fet Gaudí. A la Torre Agbar, per exemple, nosaltres no hem pogut intervenir en la majoria dels interiors dels despatxos. Només en el de la direcció i en la cúpula. I sol passar gairebé sempre així avui en dia. La feina dels arquitectes és més una feina de disseny d'estructures i de carcassa. És una llàstima perquè per mi l'arquitectura és també l'interior. Això em crea una frustració com a arquitecte, és com una amputació.
M'està dient que els arquitectes actuals no gaudeixen de la llibertat que va tenir Gaudí?
En la feina d'un arquitecte hi intervenen molts factors, no ho podem perdre de vista. La feina d'un arquitecte està constituïda, de vegades, pel binomi entre el promotor de l'obra i l'arquitecte. Però sovint és més que això, és una trobada de persones que tenen ganes de fer alguna cosa nova. Perquè l'obra funcioni cal que el promotor i l'arquitecte tinguin el mateix esperit.
¿És conscient de fins a quin punt la Torre Agbar ha esdevingut una nova icona arquitectònica de la Barcelona postolímpica?
Quan vaig acceptar l'encàrrec sabia que es tractava d'un projecte arriscat. Però també era conscient que podia arribar a ser un projecte molt significatiu i emblemàtic per a la ciutat. La Torre Agbar només podia existir aquí. Pertany i està imbricada en la geografia d'aquí, amb la muntanya de Montserrat i els seus pinacles, per exemple. El joc del color, les brillantors, els contrastos de la llum, la manera com es mou la llum sobre la superfície de la torre... L'edifici és així perquè està en aquesta ciutat. He buscat que la torre estigués en consonància amb una història i una geografia concreta. Per mi ha estat una aventura personal apassionant poder conjuminar tots aquests factors en un sol projecte.
En l'skyline, la Torre Agbar dialoga amb les torres de la Sagrada Família gaudinianes.
Sí. Aquest diàleg de l'skyline és molt evident. De fet, es diuen moltes coses de la torre. Una de les coses de les quals s'ha parlat més és la forma del pinacle. És molt fàcil dir que es tracta d'un símbol sexual, per exemple. Se l'ha relacionat també amb algun objecte sexual utilitzat per les dones. Però de la mateixa manera, també es podria dir d'aquests objectes que són gaudinians.
En quin punt està el seu projecte de rehabilitació de l'antiga fàbrica Moritz, a la ronda Sant Antoni de Barcelona, per convertir-la en un centre cultural?
De moment m'he pres un temps de reflexió per repensar el projecte. Per tant, encara no hi ha cap data d'acabament. Ara per ara tot són cables.
Viernes, 17 Febrero, 2006     Versión imprimible  

Technorati iconDigg icondel.icio.us iconYahoo MyWeb iconGoogle iconMeneame icon

Comentarios

Mostrar Orden
Re: Entrevista: Jean Nouvel L'arquitecte francès, autor de la Torre Agbar,
por Anonymous
en 18 feb, 2006

Le podiais dedicar un post al pintor recientemente fallecido Luis Arribas Castro, aunque fuera castellanohablante.....

[ Respuesta ]

Re: Entrevista: Jean Nouvel L'arquitecte francès, autor de la Torre Agbar,
por Anonymous
en 20 feb, 2006

Pues no sé, ¿has probado enviarlo? ¿esperas que alguien lo haga por ti? ¿quieres que alguna institución o el Estado lo envíe?

[ Respuesta ]

Re: Entrevista: Jean Nouvel L'arquitecte francès, autor de la Torre Agbar,
por Anonymous
en 18 feb, 2006

por dios, por dios, sólo le falta decir: mmmmmm, el futbol es así.

[ Respuesta ]

Ara TV


e-barcelona TV



Relacionado

La noticia más leída en relación al tema Arquitectura i urbanisme:
Paisaje RCR

Buscar Google
Búsqueda

Llenguatge
Idioma preferido:


Traducció
interNOSTRUM
interNOSTRUM

Recomanats
Cultura de Base · FAD. Xarxes d'Opinió ·  Hamaca ·  ypsite/blog  · A-Desk.org · De La Nuez/blog  ·  Hangar  ·  Associació d'Artistes Visuals de Catalunya (AAVC)  ·  e-valencia.org  ·  e-sevilla.org  ·  Technologies To The People  ·  irational.org  ·  Associació de Professionals de la Gestió Cultural de Catalunya  ·  Culturas de Archivo  · 

"Fòrum Consell de les Arts"
Plataforma de la Cultura per un Consell de les Arts de Catalunya
Document nº 2 (març 2005)
Document per a l’establiment del Consell de la Cultura i de les Arts a la Generalitat de Catalunya ' (pdf)

Avui

La situació dels artistes visuals a Catalunya

Descarga gratuita

Temas

Categorías