Faran un edifici «eòlic» com a seu del futur centre cultural Joaquim Xirau de Figueres

El bloc serà autosuficient energèticament, aprofitant la força del vent, amb 200 pals mòbils de 50 metres d'alt

ROBERT CARMONA. Figueres

El futur centre cultural Joaquim Xirau de Figueres estarà situat en un edifici destacat de nova planta enmig de la ciutat. Ahir se'n va presentar l'avantprojecte, que inclou un bloc amb façanes de vidre del qual sobresortiran 200 pals mòbils de 50 metres d'alt que convertiran en energia per al funcionament de l'edifici el moviment provocat pel vent.

L'encàrrec s'ha fet a l'arquitecte local Enric Ruiz- Geli, amb diversos projectes reconeguts internacionalment, però que mai no havia fet cap actuació destacada a la ciutat. L'edifici ha de convertir-se en un referent per al sector cultural de la ciutat, en què hi ha de predominar l'ús de les noves tecnologies. En consonància, s'ha projectat una construcció destacada i «moderna». Es tracta d'un bloc de 14 metres d'altura, que tindrà planta baixa i tres pisos, a més d'un de subterrani. L'estructura exterior és de vidre, per permetre que es vegi l'activitat des de fora. El més innovador, però, és que des de la planta baixa de l'edifici en sortiran uns dos-cents pals d'uns 50 metres d'alt, fets de fibra de carboni o de vidre, que es mouran amb el vent, i aprofitaran l'energia per fer funcionar el centre. «És un element escultòric que li dóna un valor afegit», apunta Ruiz-Geli, que remarca també el simbolisme que vol donar del «diàleg d'aquest edifici amb altres edificis singulars de la ciutat, en contacte amb el cel i la tramuntana».

Ara, l'Ajuntament ha encarregat que es faci el projecte definitiu, concretant els usos amb els agents culturals de la ciutat. «L'objectiu és deixar el projecte executiu fet perquè es pugui executar en el pròxim mandat», explica l'alcalde de Figueres, Joan Armangué, que es mostra molt satisfet amb la proposta presentada. «A part dels usos culturals, volíem que també complís una funció de revulsiu urbà a l'entorn on està ubicat», argumenta Armangué.

L'edifici tindrà uns 600 metres quadrats útils i s'hi preveu un subterrani totalment insonoritzat d'uns 169 m² per a actuacions musicals. La seva ubicació serà entre els carrers Moreria i Ample, i substituirà un edifici històric de la ciutat en què s'han fet nombroses modificacions. Entre 1572 i 1914 va ser un centre penitenciari. Des del 1922 fins al 2000 va ser la biblioteca de Figueres, i fins al 2003 es va utilitzar com a centre d'extensió universitària. El nou edifici estarà ubicat en una de les cantonades de l'espai que quedarà lliure, i deixarà una gran plaça al seu entorn. El consistori ha definit el projecte com el de la creació d'una «àgora contemporània, que faciliti la comunicació cultural virtual i real, amb la presència física i/o electrònica dels creadors i dels consumidors culturals».

La construcció d'aquest nou edifici té un cost de 2,5 milions d'euros. Tot i que se n'hauran de consensuar els usos, el consistori hi preveu espais d'exposició, llibreria, aules de formació i tallers de creació, punts de reunió per als agents culturals i diferents espais dedicats a les noves tecnologies. També es vol dotar l'edifici d'una cafeteria que actuï com a punt de trobada.

Faran un edifici «eòlic» com a seu del futur centre cultural Joaquim Xirau de Figueres

El bloc serà autosuficient energèticament, aprofitant la força del vent, amb 200 pals mòbils de 50 metres d'alt

ROBERT CARMONA. Figueres

El futur centre cultural Joaquim Xirau de Figueres estarà situat en un edifici destacat de nova planta enmig de la ciutat. Ahir se'n va presentar l'avantprojecte, que inclou un bloc amb façanes de vidre del qual sobresortiran 200 pals mòbils de 50 metres d'alt que convertiran en energia per al funcionament de l'edifici el moviment provocat pel vent.

L'encàrrec s'ha fet a l'arquitecte local Enric Ruiz- Geli, amb diversos projectes reconeguts internacionalment, però que mai no havia fet cap actuació destacada a la ciutat. L'edifici ha de convertir-se en un referent per al sector cultural de la ciutat, en què hi ha de predominar l'ús de les noves tecnologies. En consonància, s'ha projectat una construcció destacada i «moderna». Es tracta d'un bloc de 14 metres d'altura, que tindrà planta baixa i tres pisos, a més d'un de subterrani. L'estructura exterior és de vidre, per permetre que es vegi l'activitat des de fora. El més innovador, però, és que des de la planta baixa de l'edifici en sortiran uns dos-cents pals d'uns 50 metres d'alt, fets de fibra de carboni o de vidre, que es mouran amb el vent, i aprofitaran l'energia per fer funcionar el centre. «És un element escultòric que li dóna un valor afegit», apunta Ruiz-Geli, que remarca també el simbolisme que vol donar del «diàleg d'aquest edifici amb altres edificis singulars de la ciutat, en contacte amb el cel i la tramuntana».

Ara, l'Ajuntament ha encarregat que es faci el projecte definitiu, concretant els usos amb els agents culturals de la ciutat. «L'objectiu és deixar el projecte executiu fet perquè es pugui executar en el pròxim mandat», explica l'alcalde de Figueres, Joan Armangué, que es mostra molt satisfet amb la proposta presentada. «A part dels usos culturals, volíem que també complís una funció de revulsiu urbà a l'entorn on està ubicat», argumenta Armangué.

L'edifici tindrà uns 600 metres quadrats útils i s'hi preveu un subterrani totalment insonoritzat d'uns 169 m² per a actuacions musicals. La seva ubicació serà entre els carrers Moreria i Ample, i substituirà un edifici històric de la ciutat en què s'han fet nombroses modificacions. Entre 1572 i 1914 va ser un centre penitenciari. Des del 1922 fins al 2000 va ser la biblioteca de Figueres, i fins al 2003 es va utilitzar com a centre d'extensió universitària. El nou edifici estarà ubicat en una de les cantonades de l'espai que quedarà lliure, i deixarà una gran plaça al seu entorn. El consistori ha definit el projecte com el de la creació d'una «àgora contemporània, que faciliti la comunicació cultural virtual i real, amb la presència física i/o electrònica dels creadors i dels consumidors culturals».

La construcció d'aquest nou edifici té un cost de 2,5 milions d'euros. Tot i que se n'hauran de consensuar els usos, el consistori hi preveu espais d'exposició, llibreria, aules de formació i tallers de creació, punts de reunió per als agents culturals i diferents espais dedicats a les noves tecnologies. També es vol dotar l'edifici d'una cafeteria que actuï com a punt de trobada.